Inici

CAMINS DE FUSTA

“Ningú va dir que el camí seria fàcil”

Et trobes entre la Segarra i l’Anoia, en zona fronterera, just a tocar de Sant Guim de Freixenet, a l’Alta Segarra. Els gairebé 800 metres d’altura de l’indret et fan sentir important. Tot sembla més fàcil. De sobte, et veus contemplant l’essència de la Segarra històrica. Som al Barranc de la Coma. Al nord, hi ha la Vall del Sió; a l’oest, la Vall de l’Ondara, i a l’est, albirem l’horitzó flanquejat per Montserrat, la muntanya màgica amb nosaltres, sempre. Al juny, els camps s’han vestit de groc: l’ordi i el blat han arribat al seu punt àlgid, la colza (d’un groc espectacularment cridaner) és a punt de ser collida: tens un espectacle de colors al teu davant, i tu, que vols formar part d’aquest escenari, véns a córrer als Camins de Fusta de Sant Guim de Freixenet.

El sol insistent de juny et farà sentir únic, com el músic que es mou per l’escenari amb el llum càlid sempre perseguint-lo. Diferents espectacles en diferents èpoques de l’any. Si véns a la tardor, necessitaràs orientar-te molt bé, la pinassa i les fulles d’infinitat de colors que han caigut no et deixaran veure el camí i potser l’olor de la llenega et despistarà encara més. A l’hivern sents cruixir el gel que trenquen els teus peus, i la boira i el vent –vells amics de la zona- fan de les seves… A la primavera, la rosada que s’ha instal·lat a l’herba et pessigolleja. A l’horitzó hi veus aquella boirina, que es convertirà en calitja més tard, i et diu que el nostre paisatge és dòcil també. A les portes de l’estiu, el sol insistent et confirma, però, la teva sospita: el terreny és dur, feréstec, però ple de bellesa. L’Alta Segarra té un nosequè que la fa especial totes les èpoques de l’any.

Iniciaràs el teu camí pels camins de fusta, compartiràs, per tant, uns camins plens d’històries per on antigament passaven per recollir els troncs, la llenya que un dia serà ja fusta. Quan t’endinsis pels corriols de pujada i baixada, cada arrel que trepitgis, cada pedra mil·lenària que s’interposi en el teu camí, cada feixa o esbarzer que t’acaroni -o t’esgarrapi- t’obligaran a superar els metres de desnivell que hi trobaràs. El cant, a cops ensordidor, d’insectes i ocells, i el silenci sepulcral de les sargantanes i els escurçons conviuen en el mateix paisatge, on el terreny pedregós i l’olor de terra seca són els seus aliats. Estigues alerta. Les cabanes i els amagatalls et protegiran, com ho han anat fent sempre dels contatemps viscuts. Quan arribis a la Font de la Torre –potser no la veuràs: ella sí que et veurà a tu-, has de saber que et rebrà silenciosa i amb admiració: hauràs fet el descens de la Barrancada, assaboriràs mil sensacions en una. Sí, ets al Barranc de la Coma, i el Barranc és això, camins de fusta, camins de pols, camins de suor. Però, sobretot, camins de llibertat, com la d’un cabirol.

Quan arribi el gran dia seràs el protagonista d’una aventura bestialment intensa. El sol començarà a perdre la batalla, arribarà la marinada. Serà l’alenada d’aire fresc que et donarà prou força per iniciar el teu camí. Llavors serà el teu moment. Les cames, el motor; el cap, el seny; els batecs, el compàs; el cor, la passió. Agafa aire. Ho tens tot a punt. Només et queda una cosa: gaudir de l’experiència. T’hi atreveixes?

Anuncis